La nostra història,
des de 1951.
Anys vint i trenta
Estrictament parlant, podem trobar referències a Penyes llevantines des dels anys vint, com la “Penya Desahogo” o la “Penya Esquerra”, que seguien al Llevant F.C., i Per part del Gimnàstic, tenim mencions de la “Penya Azulgrana” des del 1930, amb el destacable nombre de 150 socis.
Anys quaranta
El Llevant té l’honor d’aparéixer com al primer Club en tindre una Penya Oficial a Espanya, segons diu la R.F.E.F. al segon anuari del futbol espanyol. Al 1944, la Penya Llevantina de Las Delicias es la primera inscrita al registre. Es trobava situada a l’Avinguda del Port, cantó amb el carrer Trafalgar, on estava el Bar Las Delicias.
Inicis dels cinquanta
Als anys cinquanta érem l’equip amb més Penyes de tots, en comptàvem amb 28, seguits pel Betis amb 14 i el Sevilla amb 12. Per aquells anys, la Delegació tenia el nom de “Junta Central de Penyes”, presidida per Antonio Villora, sent el Vicepresident Miguel Ibáñez, Secretari Vicente Cubells, Tresorer Ricardo Gil, Vicetresorer Ramón Solsona i Contador José Sanchis. Les Penyes estaven completament organitzades i es comptava amb un cens del penyisme, amb cada membre i Junta Directiva, però actuaven de forma “clandestina”, ja que l’organisme no havia sigut constituït en cap moment de manera legal.
1953
Al 1953 naix l’himne oficial del Club, estant a tercera divisió, i sent un projecte impulsat per José Sanchis i Antonio Ramón Sancho. Aquest himne es va estrenar al 1954, mateix any que l’afició, impulsada per les penyes, es desplaça en massa a Alacant per al partit contra l’Hèrcules, juntant 60 autobusos.
Finals dels cinquanta
A finals de la dècada dels cinquanta comença a haver una gran afiliació penyista per part de l’afició Granota, comptant amb 46 penyes blaugranes (1956-57). Es parlava fins i tot als diaris de com eixa afició tan identificada amb el seu Club viatjava sense pensar-ho, seguint a l’equip.
1962
Per fi, el 7 de juny del 1962 “es dóna per constituïda la Delegació de Penyes Llevantines conforme als Estatus aprovats pel Ministeri de Governació”. Es legalitza oficialment l’entitat que des de 1951 havia estat funcionant i coordinant a totes les Penyes.
Finals dels seixanta
Al 1968, la comunió entre les Penyes i el Club va quedar afiançada amb l’obsequi per part de la Delegació al Llevant, una bandera amb els Escuts del Llevant i el Gimnàstic, pagada íntegrament per les Penyes (i que va costar 24.000 pesetes). La bandera va ser beneïda a un acte conjunt entre les Penyes i el Club a la Basílica de València de Nostra Sra. dels Desamparats.
Anys setanta
A la dècada dels setanta, la comunió entre Penyes i Club era total.
Inicis dels huitanta
Entren els difícils anys huitanta i el Club es troba en una difícil situació econòmica. El Llevant convoca un sopar entre el penyisme per a avalar el deute del Club, deu milions de pesetes, suma que es pagaria en nou terminis. El primer venciment va ser liquidat sense problemes, però el segon va quedar impagat i l’entitat bancària, Banco Atlántico, va executar l’aval, causant mals irreparables, ja que alguns penyistes havien compromès fins a les escritures de sa casa, i agravant la crisi, econòmica i social.
1984
Arriba el 1984, i amb ell el 75 aniversari de l’entitat i la celebració. La Delegació de Penyes, amb suport del Club, crea una comissió organitzadora de l’esdeveniment i l’aniversari, així com una Junta d’Honor.